CongoJazzSquare# 123 La veu que vorejava precipicis: Cassandra Wilson

La Cassandra Wilson sempe va tenir un estil  interpretatiu molt original: un fraseig experimental,particularíssim, i cap problema en dur els límits a l’ extrem. De vegades semblava que havia de perdre el control però sempre el recuperava gràcies al seu concepte versàtil del swing.

I com encertadament diu el Sr. Rudy de Caravan Jazz :” Als anys 90 va començar a qüestionar quines cançons havien de formar part del repertori d’ una cantant de jazz i, sobretot, de quina manera havien d’ interpretar-se. En els seus discos hi convivien, amb  naturalitat, en Robert Johnson ,Van Morrison, Joni Mitchell, Neil Young ,U2… amb els estàndars clàssics de jazz. Duia la seva música i la seva veu a terrenys com el Blues del Delta, el Folk o les cançons populars.Avui en dia donem per suposat que qualsevol cantant de jazz pugui apropiar-se de qualsevol cançó. En bona mesura va ser la Cassandra Wilson la precursora d’ aquesta forma d’ entendre la música.”

“Travelling Miles”, el disc d’ avui, és un homenatge al llegat sonor del gran trompetista. Fidel al seu estil, opta per arriscar-se i portar la música als límits.I és amb aquesta actitud tan poc complaent que la Cassandra honora la memòria del Miles Davis.

Els músics que l’ acompanyen? Un goig per les oïdes. Aquí els teniu.

Una mica de biografia.

Gràcies per la teva veu i la teva música, Cassandra. Que volis molt  alt.