CongoJazzSquare#104 Les bones companyies del Johnny Hodges: L’ Ellington i Wild Bill Davis.

En Johnny Hodges va ser un dels membres més fidels de l’orquestra del Duke Ellington. Hi va ingressar l’any 1928 i, exceptuant el període comprès entre 1951 i 1955, s’hi va estar fins a la seva mort, el 1970. Tant amb el saxòfon soprano com en l’alt, la seva presència dins l’orquestra de l’Ellington va enriquir la impecable secció de vents amb un so inconfusible, d’un classicisme i una pulcritud innegables. Tot i així també va treballar amb altres formacions que, de vegades, incloïen a membres de l’orquestra del Duke o al mateix Ellington, que és el disc que us presentem avui. He escollit els cinc primers temes del disc. Cinc temes elegantíssims, dedicats al blues. Aquí en teniu l’ enllaç.

Gràcies al Sr. Joan Riambau per la seva sapiència jazzera!!

I, per un altre cantó tornem a gaudir del Sr. Hodges acompanyat del gran Wild Bill Davis, pianista, organista i arranjador. Primer es va dedicar a la guitarra, però l’orgue el va acabar seduint, afortunadament per nosaltres…Va ser dels primers que va utilitzar l’orgue Hammond  i el seu famós concepte de trio amb guitarra (Bill Jennings) i bateria (Chris Columbus) va servir d’inspiració per d’altres organistes com en Jimmy Smith.

L’any 1945 s’uneix als “Tympany Five“, el grup del cantant, showman i saxofonista Louis Jourdan. Entre el 1969 i el 1971 va estar amb l’orquestra de l’Ellington. Les seves col·laboracions amb d’altres músics són nombroses i avui en destacarem la que va tenir amb en Johnny Hodges. L’orgue brillant, sòlid i contundent però sense estridències del Bill Davis amb l’elegància i la riquesa d’idees del Hodges. Com que el disc és molt llarg us he inclòs els cinc primers temes. Aquí en teniu l’ enllaç.

Com arranjador sensible i creatiu, en Bill Davis sempre va demostrar el seu gran coneixement musical.

Tots dos, en Davis i en Hodges, van arribar a enregistrar cinc discos. Aquí en teniu més informació.