El Casal de Fàtima visibilitza el dol que implica l’ingrés en una residència
Parlar de vellesa sovint és parlar de cures i rutines, però també de silencis. TRANSCENDENTS, nascut al Casal de Fàtima de Calella, és un projecte psicosocial que vol fer visibles les emocions i vivències que sovint queden ocultes en el dia a dia d’una residència. La iniciativa s’ha traduït en una exposició que fins al 12 de febrer s’ha pogut visitar a la Sala d’Exposicions de l’Ajuntament Vell.
Amb la participació dels residents i la col·laboració d’artistes, la mostra ha convertit l’expressió artística en una eina per dir allò que sovint no es pot expressar amb paraules. Perquè darrere d’un ingrés en una residència hi ha, sovint, un procés emocional complex, marcat pel dol i pels canvis vitals.
La directora del Casal de Fàtima, Asun García, subratlla que l’entrada a una residència implica una ruptura profunda amb la vida anterior i que aquest procés, tant per a la persona com per a la família, necessita ser treballat.
És un dol, és una pèrdua. Tu abandones la teva casa, la teva vida, tot, la teva família, per anar a un lloc estrany a compartir amb persones que no coneixes. I després hi ha tot el tema de la culpabilitat de la família, que també cal gestionar. Perquè la portes, com a últim recurs, a la residència, però et queda aquesta culpabilitat, eh?, perquè no me l’he pogut quedar a casa, perquè no el puc cuidar jo, perquè… Tot això s’ha de treballar.
Precisament per donar resposta a aquest dol silenciat, el centre fa temps que impulsa espais d’acompanyament emocional. L’objectiu és posar paraules a allò que sovint queda amagat darrere la rutina diària. L’educadora del Casal de Fàtima, Susanna Solans, explica que el projecte neix de la necessitat de qüestionar aquests silencis i d’entendre per què poden arribar a ser tan dolorosos en aquesta etapa vital.
Doncs el que ens vam qüestionar és totes aquelles coses de les quals no es parlava, per pudors, vergonyes o situacions personals; començar a qüestionar-nos per què aquests silencis podien ser tan dolorosos i per què era tan necessària la verbalització en aquesta etapa vital.
Crear les condicions adequades ha estat clau. Segons la psicòloga del centre, es tracta sobretot de generar confiança i un entorn segur on els residents se sentin lliures d’expressar-se. Yasmina Navarro destaca que, quan s’obre aquest espai, afloren vivències i emocions que feia temps que restaven guardades.
A través d’aquest projecte ha estat un impuls per parlar de temes que fins ara havien estat silenciats. Encara que ells parlen amb nosaltres moltes vegades, cal que siguis tu qui posi la llavor i les condicions adequades perquè realment puguin expressar coses que mai s’havien atrevit a dir. Llavors vam fer uns grups de comunicació en un espai molt íntim, amb la premissa de parlar de confidencialitat, evidentment, i de totes aquelles coses que no es parlen.
Perquè quan aquestes emocions no es treballen, poden acabar manifestant-se d’altres maneres. Ricard Jorge, psicòleg del Casal de Fàtima posa l’accent en les conseqüències que pot tenir reprimir el dolor i en la necessitat de transformar la mirada sobre les residències.
Ha estat bé que hi hagi espais on poder elaborar totes aquestes emocions, perquè, si no n’hi ha, molts cops se somatitzen. O la gent es mor o es desconnecta per pena, per pobresa sensorial. I també nosaltres volíem canviar aquest paradigma, aquesta descripció que has fet de les institucions, de les residències. Volem llançar una petita llavor per dir que poden ser llocs de noves oportunitats vitals. Vam veure les temàtiques que hi havia en comú. I n’hi ha una de molt maca de la nostra estimada Lolita, que és una persona molt culta i molt entranyable, que va dir: ‘’Trobo en els altres el meu abric’’. Amb això de compartir i exposar, veus que no ets l’únic.
El Casal de Fàtima reivindica que les residències poden ser molt més que espais assistencials: poden convertir-se en llocs on el dol es comparteix i les emocions, les bones i les que no ho son tant, es comparteixen.
