El castanyer de la Riera de Calella, en Fran
A Calella, amb més de tres dècades d’història, en Fran és un dels castanyers de Calella que manté viva una tradició familiar. Seguint els passos dels seus pares i avis, cada tardor omple la Riera de l’aroma de castanyes i moniatos. Tot i que reconeix que avui es compra una mica menys, assegura que la castanyada continua ben viva. Orgullós del seu ofici, en Fran diu que el secret és senzill: bona castanya, bona llenya i molta estima per la feina.
Amb la tardor arriba l’olor de castanyes torrades als carrers de Calella. Tot i que cada vegada en queden menys, encara hi ha qui manté viva aquesta tradició. És el cas d’en Francisco —o en Fran, com el coneix tothom—, un dels castanyers de la ciutat, que fa més de trenta anys que escalfa les mans i el cor dels calellencs i calellenques amb les seves castanyes i moniatos.
A la seva parada, situada a la Riera de Calella, en Fran prepara diàriament quilos de castanyes torrades que desperten records i aromes d’altres temps. L’ofici li ve de família: els seus pares i avis ja s’hi dedicaven, i ell n’ha seguit els passos amb orgull i perseverança.
Em fa sentir molt orgullós perquè segueixo els passos dels meus pares i dels meus avis fent la torrada de castanyes de cada any, i per a mi és un plaer estar aquí a Calella perquè puguin gaudir d’una bona castanya.
Des de petit, en Fran observava com els seus familiars torraven les castanyes, aprenent l’ofici entre el foc i la llenya. Amb els anys, ha mantingut el mateix esperit i estima per aquesta feina, tot i les dificultats que comporta treballar a la intempèrie i els canvis en els hàbits dels consumidors.
“Hi ha dies tranquils i dies de molta feina”, explica, “però el més agradable és veure com la gent torna any rere any i em diu que les castanyes estan molt bones”. Tot i el fred, la feina de castanyer també té els seus encants: el caliu de les brases, les cares somrients dels clients i l’olor inconfusible de tardor que s’escampa pels carrers.
El secret del seu èxit, diu, és senzill: bona matèria primera i passió per la feina. “Les castanyes han de ser gallegues, de qualitat, i la llenya ha de ser bona. També cal saber el temps just de cocció. Aquest és el truc”, assegura.
El típic que menja castanyes sempre menja castanyes. Encara segueix viva la tradició i estic molt content, la veritat. Aquí a Calella me sento molt bé.
Tot i que reconeix que avui dia la gent compra una mica menys per qüestions econòmiques, la tradició de la castanyada continua ben arrelada. De fet, per aquest divendres, dia de la Castanyada, en Fran ja té preparats entre quaranta i cinquanta quilos de castanyes i moniatos per als calellencs i visitants.
Quan se li pregunta quin desig té per al futur dels castanyers, ho té clar: que mai es perdi la bona castanya i que la gent continuï gaudint-ne amb la mateixa il·lusió. “És una olor que es nota de lluny -diu- i que fa venir ganes d’apropar-se. L’olor d’una bona castanya sempre et porta records bonics.”
A Calella, mentre l’aire de tardor comença a refrescar, en Fran segueix allà, al peu del canó, mantenint viva una tradició que escalfa els carrers i el cor de tot un poble.
