El pressupost del 2022 supera el tràmit plenari

Fruit de la negociació amb CeC, s’encarregarà un estudi sobre la viabilitat de convertir els pisos de Sant Quirze en un parc arqueològic
Fruit de la negociació amb CeC, s’encarregarà un estudi sobre la viabilitat de convertir els pisos de Sant Quirze en un parc arqueològic

Via lliure a l’execució del pressupost municipal del 2022 després que el projecte presentat pel Govern quedés inicialment aprovat ahir gràcies a les abstencions de Cs i Calella en Comú. L’executiu del PDeCAT-Junts per Calella i el PSC va incorporar part de les seves propostes als comptes que, segons van coincidir Marc Buch i Josep Torres –els líders dels partits del Govern–, consoliden i responen els compromisos del pacte i els adquirits amb la ciutadania, a més dels que s’han acordat amb l’oposició. L’alcalde va afirmar que «són els millors pressupostos per continuar treballant perquè Calella i els seus ciutadans tinguin una vida més benestant i un futur pròsper». En les seves intervencions durant la sessió plenària temàtica, Buch va explicitar la voluntat de l’executiu d’assolir «acords de màxims» amb l’oposició. I de fet, tots els partits li van reconèixer un canvi de tarannà en les negociacions i les relacions des que va fer el pas per posar-se al capdavant del Govern.

El Govern de Calella ha fet un nou exercici de geometria variable per aconseguir tirar endavant el projecte de comptes per al 2022. En aquest cas, repetint acord amb Cs per atendre les seves propostes i demandes i incorporant-hi a Calella en Comú, que també es va abstenir en la votació final.

El líder de la formació taronja, Guillermo Gomis, va repassar en la seva intervenció les consideracions aportades a la taula negociadora i va concloure que, al marge d’ideologies, sempre estarà al costat del que suposi una millora per a Calella.

La nostra prioritat és la ciutat, governi qui governi, i més si s’apropa a les nostres propostes. I aquest any ha sigut més complicat perquè hi havia moviments que no enteníem. Ens hauria costat donar-hi suport, però no per l’actitud de l’alcalde Buch.

La negociació pressupostària també ha permès que Govern i Calella en Comú trobessin punts d’entesa. Així, s’han incorporat diverses de les seves propostes al pla de Govern per al 2022, com ara l’encàrrec de l’estudi sobre la presència de restes romanes sota els pisos de Sant Quirze i l’anàlisi de l’impacte econòmic per alliberar la zona. El portaveu Sebastián Tejada recalcava que l’acord no suposa cap matís al posicionament que han mantingut els comuns sobre l’operació constructiva al Roser

La realitat és tossuda, mal que ens pesi. Els fets consumats ens obliguen a buscar noves fórmules per aconseguir que més endavant es pugui fer una ampliació de la superfície explorada de la vil·la romana. Sabem que la zona ocupada pels pisos de Sant Quirze conté una part important del jaciment, que són pisos antics que necessitaran una rehabilitació important, i quan passi voldríem tenir les dades suficient per valorar si és adequat oferir als propietaris reubicar-los en d’altres zones de la ciutat. Una possibilitat, no l’única, podria ser a la reserva d’habitatge sobre l’Aldi.

A partir de les propostes dels comuns, el Govern es compromet durant l’any 2022 a reforçar el departament de Política Social per tal d’obrir un servei per a formalitzar les sol·licituds de la subvenció estatal de l’Ingrés Mínim Vital o dels ajuts per a fills. “Són mesures que poden rebaixar la dependència d’algunes persones a Serveis Socials o entitats com Càritas, que pateixen una pressió enorme”, va exposar Tejada.

Amb les abstencions de Cs i Calella en Comú, el Govern en va tenir prou perquè el pressupost del 2022 s’aprovés ahir. La resta de l’oposició hi va votar en contra. La CUP perquè considera que se’ls ha menyspreat durant la fase negociadora referint-s’hi com un partit “antisistema” i perquè no s’han tingut en compte la llista de 20 propostes que el partit va presentar. La regidora Núria Freixas les va repassar una per una, tot assegurant que eren “fàcils i justes”. I va exposar que no se’ls han escoltat perquè van denunciar a la Fiscalia les excavacions al jaciment del Roser. Almenys així ho interpreta Freixas de les paraules de Buch en una de les reunions que van mantenir en les últimes setmanes.

En aquella reunió de pressupostos on vaig demanar perquè se’ns titllava d’antisistema ens van comentar: “Ens porteu a Fiscalia”. Les paraules van relliscar. En la reunió en què es va preguntar perquè la negativa profunda a negociar, una paraula ho va deixar clar. Punt i final a la negociació de pressupostos.

L’alcalde Marc Buch va replicar-li assegurant que mai es va expressar en aquests termes. En tot cas, va refermar que el seu Govern sempre estarà disposat a parlar amb tothom.

Lamento haver estat sol perquè no tenim testimoni. Si no em va entendre bé o no em vaig saber explicar, li refermo que aquesta [anar a la Fiscalia] no serà una circumstància per asseure’ns a parlar.

Esquerra també va optar pel vot en contra per deixar clara la seva oposició a uns comptes que, segons el cap de l’oposició, Xavier Ponsdomènech, no projecten la Calella del futur amb ambició. Va dir que discrepen del model de ciutat que es desprèn de les grans línies del pressupost, tot i haver-ho intentat amb una proposta de 40 accions, cap de les quals acceptades. Ponsdomènech va exposar que l’anàlisi de l’execució dels pressupostos passats constata que hi ha un gran nombre d’incompliments, àrees poc dotades econòmicament –per exemple en l’àmbit de la diversificació del teixit productiu– i desviacions de partides que no veuen justificades, com per exemple en comunicació.

Analitzant l’execució dels pressupostos dels últims anys queda palès que el Govern, i les forces que avui els recolzen directament o indirecta, estan prioritzant un esquema continuista i sense visió de futur perquè no aborden els grans projectes de ciutat, i tampoc aporten solucions als calellencs i calellenques, com la neteja o la diversificació de l’economia, on no s’hi volen posar.

Des del Govern, Josep Torres, el portaveu i líder del PSC va respondre que no hi havia possibilitat d’entesa amb Esquerra perquè parteixen de prioritats polítiques molt allunyades.

Penso que el problema és la pretensió que us fem els vostres pressupostos. Veniu amb sis fulles de demandes, moltes d’elles impliquen contractació de personal o grans inversions, i no són prioritat per aquest Govern perquè no tenim els diners. Si tinguéssim els diners, a tot que sí.

Els comptes del 2022 pugen a 22,68 milions d’euros, amb una partida dedicada a pagar el personal municipal de 7,8 milions d’euros i una despesa corrent que s’incrementa en l’àmbit del manteniment de la via pública (+187,5%), de l’atenció domiciliària per a persones en situació de vulnerabilitat (+57,14%), del manteniment de parcs i jardins (8,98%), i que manté l’aposta en matèria cultural i d’esdeveniments, com el NEC, la Fira i la Festa Major o l’IRONMAN. Sobre el capítol d’inversions, amb un programa valorat en 1,85 milions d’euros, es faran actuacions de millora de l’espai públic –carrer Sant Pere i continuació del soterrament de la Riera Capaspre–, d’equipaments culturals –Can Saula i Sala Mozart– i millora de l’enllumenat públic. Aquesta última és una mesura reclamada per Cs des de la perspectiva de gènere.

El debat va acabar amb la intervenció de l’alcalde Marc Buch, que en seu plenària va insistir que s’ha volgut buscar el màxim consens en els que han de ser els “pressupostos de la recuperació de la pandèmia”.

Des del principi hem tingut la voluntat de fer uns pressupostos amb el màxim consens possible. Agafo les paraules del regidor Tejada quan ha dit: «La gent demana que ens entenguem». És així. Tenim idees diferents però volem el millor per a Calella, i així ho hem intentat. Em sap greu que Esquerra no s’hagi pogut abstenir, són el grup amb qui més reunions hem tingut amb la voluntat d’incorporar coses i fer que se sentissin còmodes amb el pressupost.

L’Ajuntament de Calella preveu que s’acabi el 2022 amb una una lleugera reducció del deute viu, que era de 10,4 milions d’euros en tancar l’exercici passat. Suposen poc més del 50% de la previsió d’ingressos, dins dels paràmetres que garanteixen la sostenibilitat econòmica del consistori.

Compartir

Potser t'interessa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *