L’ajuntament es compromet amb el català

portada català

Calella mou fitxa per protegir el català i fomentar-ne l’ús. El Ple Municipal ha aprovat per una àmplia majoria de 13 vots a favor impulsar un pacte municipal que compromet la institució a promoure accions per defensar la llengua dels “atacs sistemàtics” de l’Estat. Així mateix, implica l’adhesió de l’ajuntament a la campanya “No t’excusis” per fomentar-lo entre el col·lectiu de joves i infants i la creació d’un reglament d’ús de la llengua que estableix que el català sigui la llengua utilitzada tant en les comunicacions com en les intervencions públiques dels càrrecs municipals. La iniciativa, impulsada per la CUP i portada a debat amb els suports del PDeCAT-Junts per Calella i Esquerra, també fa referència a la sentència del TSCJ sobre el 25% del castellà a l’escola i qualsevol altre atac al model d’immersió lingüística.

Ha estat un dels punts més controvertits de la sessió ordinària del mes d’abril, que es va celebrar a la sala de plens de l’ajuntament. Especialment arran de la intervenció del regidor de Cs, Guillermo Gomis, que va utilitzar termes com “xurros” o “paper mullat” per referir-se a la moció i que també va negar els atacs a la llengua i va qüestionar el model d’immersió lingüística.

Això sí que és paper mullat. No té cap recorregut legal, al contrari. Aquests són temes que s’acostumen a portar i aprovar al Parlament i després als ajuntaments, però després arriba als tribunals i tiren aquests xurros enrere perquè no tenen recorregut. Aquestes mocions només serveixen per justificar els sous d’alguns personatges polítics que l’únic que fan és portar mocions per generar l’enfrontament i la crispació entre els ciutadans de Catalunya.

L’alcalde Marc Buch va reprovar-li el to i les formes de la seva intervenció, acusant-lo de dir “mitges veritats” en la seva argumentació, per exemple, quan va afirmar que a les persones nouvingudes només se’ls ofereixen cursos de català. Segons Buch, ahir Gomis va ofendre a la majoria del plenari i de la població calellenca.

Regidor Gomis, li demanaria respecte en les seves intervencions. Defensi el que vulgui, només faltaria, però faci-ho sempre des del respecte. Som els representants de la ciutadania i hem de donar exemple, de respecte, concòrdia o empatia cap a qui pensa diferent. Només faltaria. No pot venir aquí a dir mitges veritats, en política no tot s’hi val. Mai a la vida parlaria del castellà o de qualsevol altra llengua amb el menyspreu que ha parlat del català. Ha dit que això és paper mullat, una murga, un xurro. Per favor. El respecto molt i ho sap, però avui no ho ha fet vostè. A mi, m’ha faltat el respecte i diria que a la majoria del plenari i diria que a la majoria de la ciutadania de Calella.

Els representants dels tres partits proposants també van respondre amb contundència a les paraules de Gomis, acusant-lo d’afavorir la confrontació i negant el seu discurs.

Des de la CUP, Núria Freixas va acusar-lo d’estar tergiversant la realitat i, amb una expressió d’indignació, va retreure-li que el seu partit utilitzi la llengua i l’escola per provocar divisió.

Les famílies es queixen gràcies a l’actitud de partits com VOX o Cs que no pareu de fer aquesta campanya agressiva per crispar la societat. Només voleu això. Veig que li fa gràcia. Però és una realitat que està molt lluny del que es viu a les Ho portem al ple perquè el català està en perill, com ho demostren les dades objectives. Qualsevol de les persones que hi tenim relació podem afirmar que la llengua majoritària a les escoles és el castellà.

La regidora de la CUP també va criticar l’acord per modificar la llei de política lingüística al que van arribar inicialment els grups parlamentaris d’Esquerra, el PSC, els comuns i Junts, que després els neoconvergents deixarien en el congelador. Segons Freixas, suposa carregar-se el model d’immersió lingüística a les escoles.

La regidora d’Esquerra, Míriam Sellés, va donar-li resposta apel·lant a la unitat d’acció contra els atacs a la llengua i al model d’escola catalana.

No hem de caure en aquest parany. Qui es carrega la immersió lingüística són els tribunals, no són els catalans i les catalanes. És evident que estem immersos en un procés extremadament complexe i que tenim posicions i maneres diverses per trobar-hi solucions. Però no hem de perdre de vista que s’ha de fer front comú davant aquest embat judicial perquè al final l’objectiu és el mateix.

I una altra rèplica a Gomis, en aquest cas per part de la tinent d’Alcaldia d’Educació, Montserrat Mateu, que va negar que només s’ofereixin classes de català a les persones nouvingudes. I va posar d’exemple l’oferta que el Centre de Formació Permanent ha donat a les persones refugiades de la invasió russa a Ucraïna.

Tant ens preguntem per català com per castellà, i en cap moment els dirigim només al català sinó que els oferim les dues opcions. No em faci que no amb el cap, perquè és així. En el cas que ens trobem ara amb el col·lectiu d’ucraïnesos, li he de dir que tenim un grup de català i tres en llengua castellà. És un exemple per demostrar que no obliguem a ningú a agafar les classes en català.

Els comuns també van votar a favor de la moció, tot i discrepar del to impositiu d’algunes propostes d’acord i en altres perquè, segons Sebastián Tejada, excedeixen el marc competencial de l’Ajuntament. El portaveu de Calella en Comú va reconèixer la necessitat de protegir el català i va dir que això és el que el seu partit ha fet amb l’acord al Parlament.

El nostre posicionament és clar: votarem a favor de la moció perquè estem d’acord amb la idea troncal que planteja perquè el català sigui protegit i promocionat. Fruit d’aquest convenciment, i tal com ha explicat la regidora Rando, la setmana passada al Parlament, vam signar un acord amb Esquerra i el PSC per fer una modificació de la Llei de política lingüística de l’any 98.

La regidora del PSC, Cindy Rando, va justificar l’abstenció del partit exposant que s’oposen a la utilització política i partidista de la llengua. Va definir als socialistes com a defensors de la immersió i del bilingüisme.

Els socialistes pensem que el català ha de ser la llengua vehicular i la que s’ha de defensar perquè està en inferioritat de condicions. Però també hi ha d’haver un reconeixement de la llengua castellana, que ha de ser d’aprenentatge. Ha de tenir una presència adequada per garantir l’objectiu polític del domini oral i escrit de les dues llengües oficials al final de l’ensenyament obligatori.

La moció aprovada recull el compromís de fer efectiu l’acord del passat 16 de desembre pel qual l’Ajuntament de Calella es comprometia a crear un espai de treball en l’àmbit educatiu per promocionar el català.

Compartir

Potser t'interessa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *