Quins productes necessiten els refugiats ucraïnesos que han arribat a Calella?
Les necessitats humanitàries derivades de la guerra a Ucraïna han anat variant amb el pas dels dies i, sobretot, amb l’arribada de les famílies refugiades aquí. Atenent a això, la comunitat ucraïnesa resident a Calella ha modulat la crida a les necessitats actuals. Si en un primer moment van recollir productes de tot tipus per enviar-los als territoris fronteres i, fins i tot, per equipar als homes que s’havien quedat defensant el país; ara demanen per les dones i infants o joves que s’estan en hotels i en cases particulars.
Vadym Soloninkin, que ha liderat la campanya de recollida que es fa cada tarda a la plaça de l’Església, ha diferenciat les crides que es fan en funció de la situació en la que es troben les persones refugiades.
Les que s’allotgen en hotels gestionats per la Creu Roja –que ha xifrat en unes 1.300 persones– tenen els àpats coberts però necessiten roba i calçat, pensant sobretot amb el temps que vindrà.
La Creu Roja els ho cobreix tot el que és més bàsic, però sí que ens demanen calçat i productes d’higiene per a infants i dones. També recollim roba de temporada perquè aviat arribarà el bon temps i necessiten peces més lleugeres.
Les famílies que s’estan en cases particulars poden acudir a Serveis Socials per accedir als ajuts d’emergència: alimentació, roba, medicaments o atenció a la infància; tal com va explicar fa uns dies la tinent d’Alcaldia de Solidaritat i Cooperació. No obstant això, per a elles, segueixen recollint menjar en conserva, bolquers i compreses femenines, i roba.
La gent que estan en cases que els han acollit ens segueixen demanant aliments. Tenen ajuts de Càritas però igualment se’n necessita. Per això, el menjar que recollim és per a les famílies que han arribat per compte propi.
Tots el material que es recull a la carpa de la Plaça de l’Església i s’emmagatzema a la Fàbrica Llobet-Guri, en un espai cedit per l’Ajuntament de Calella, i a la Parròquia de Sant Maria i Sant Nicolau, gràcies a la col·laboració que els ofereix mossèn Cinto Busquet.
Des de fa uns dies, els productes ja no es porten als hotels sinó que es reparteixen des del punt de l’església. Soloninkin assegura, no obstant això, que les relacions amb Creu Roja són bones i que treballen de la mà per atendre les necessitats de les persones que estan per una situació d’extrema vulnerabilitat.
Amb la Creu Roja hi tenim un contacte continu i treballem conjuntament, i els agraeixo la feina que fan, que és enorme. Però ara no portem res als hotels. És millor que ells vinguin al punt que tenim a l’Església i agafin el que necessiten.
Explica Vadym Soloninkin que totes les persones acollides a Calella expressen un sentiment d’agraïment per la rebuda i l’ajut que se’ls brinda.
Estan molt agraïts amb el poble de Catalunya, i les seves autoritats, per tota l’ajuda que se’ls està oferint. Alguns venen de perdre amics i familiars, i estan preocupats i alterats. Amb qui hem parlat estan contents d’estar a Calella, els agrada la ciutat i voldrien quedar-se aquí i escolaritzar els infants, mentre duri la desgràcia que està succeint a Ucraïna.
Problemes amb la tramitació dels documents
Els refugiats que han fet cap a Calella exposen la preocupació que tenen per les traves i dificultats amb què es troben per regularitzar la seva situació aquí. Els tràmits es fan al centre que s’ha obert a Fira de Barcelona, on només s’hi pot acudir amb cita prèvia, trucant al telèfon +34 91 047 44 44. Ara, no n’hi ha de disponibles fins a finals de juny. Això obre un període de major incertesa per a persones que estarien disposades a posar-se a treballar d’immediat, fins i tot, en llocs qualificats, tal com ha explicat Vadym Soloninkin.
Temen que no podran escolaritzar els nens ni tampoc regularitzar la seva situació i posar-se a treballar. Alguns tenen formació qualificada, són metges, i podrien començar a treballar, però els ho impedeix no tenir els papers arreglats.
El centre que ha obert a la Fira de Barcelona, a Montjuïc, es fan les gestions per tramitar la “protecció temporal” de les persones refugiades ucraïneses. Se’ls dona un permís de residència, treball i l’accés a tots els drets socials, com ara l’atenció sanitària o l’escolarització. A més, els sol·licitants tenen dret a assessorament jurídic, psicosocial i laboral, accés a ajuts econòmics i a l’aprenentatge de l’idioma.
