Addictes al Blues: El blues de Led Zeppelin i els Rolling Stones en 10 cançons (5+5)
Parlar de Led Zeppelin és parlar de riffs demolidors, solos inoblidables i la veu explosiva de Robert Plant. No obstant això, darrere d’aquesta façana de banda fundacional del hard rock, sempre va haver-hi una arrel profunda, gairebé sagrada, ancorada en el blues.
Jimmy Page ho va dir: “Volia que Led Zeppelin fos un matrimoni entre blues, hard rock i música acústica”. I ho van aconseguir. Al llarg dels seus nou discos d’estudi, el grup britànic va tornar una vegada i una altra a les fonts afroamericanes del blues i ho va fer a la seva manera: amb respecte, amb vol propi i amb una energia impossible de replicar.
I de la mateixa manera, quan els Rolling Stones van descobrir el blues estatunidenc, ho van fer com a creients d’una religió que encara subsistia.
L’impacte va ser immediat i visceral. Richards ho va resumir anys després: “Va ser la música més poderosa que havia escoltat”. Per a Jagger, era simplement “el més real” del món.
Aquesta devoció compartida es va tornar contagiosa dins del grup: Brian Jones, Charlie Watts i més tard Mick Taylor, tots es van submergir en el llegat d’artistes com Muddy Waters, Robert Johnson i Jimmy Reed, transformant als Stones en els més grans ambaixadors britànics del blues elèctric estatunidenc.
Avui recopilem cinc de les millors cançons de Led Zeppelin en les quals es van ficar de ple en el blues, i cinc cançons que donen compte de com el blues no sols va modelar el so dels Rolling Stones, sinó també la seva identitat més crua i visceral.
Led Zeppelin – Since I’ve Been Loving You
Led Zeppelin – When The Levee Breaks
Led Zeppelin – I Can’t Quit You Baby
Led Zeppelin – You Shook Me
Led Zeppelin – In My Time Of Dying
Rolling Stones – No Expectations
Rolling Stones – Ventilator Blues
Rolling Stones – You Gotta Move
Rolling Stones – I Can’t Be Satisfied
Rolling Stones – Midnight Rambler
