Alerta per l’ús de sofre per repel·lir els orins de gossos
L’ordenança municipal de convivència ciutadana i via pública de Calella estableix la prohibició d’”abocar, llençar, dipositar o abandonar a la via pública cap mena de producte en estat sòlid, líquid o gasós”. I s’entén que tampoc el sofre, un producte químic que es comercialitza en forma de pols groga i que encara alguns utilitzen amb l’objectiu d’apartar els animals per evitar que es pixin a portes i façanes de les cases. Una qüestió sobre la qual hi ha posat el focus el grup de Calella en Comú a l’oposició, que en l’últim Ple Municipal va alertar de l’ús que se’n fa i de la preocupació que expressen propietaris de gossos. En aquest sentit, va proposar al Govern Municipal que els agents cívics realitzin tasques de mediació.
El regidor de Calella en Comú, Josep Maria Juhé, va plantejar la proposta en el torn de precs i preguntes, tot compartint la preocupació dels propietaris de gossos per la presència de sofre a la via pública. És una substància que no es pot abocar a la via pública i que pot resultar perillosa si s’inhala, s’ingereix o entra en contacte amb la pell.
Sabem que està prohibit per llei i pot afectar als animals, i voldríem saber si s’ha fet alguna feina d’investigació sobre el tema. Però pensem que una bona solució seria aprofitar els agents cívics per fer mediació. Sabem la problemàtica que pot causar en alguns habitatges però també la preocupació entre els propietaris de gossos.
L’alcalde Marc Buch va respondre al regidor dels comuns que estudiaran la seva proposta.
L’ordenança municipal de convivència ciutadana i via pública de Calella estableix en l’article 48 que:
“No està permès abocar, llençar, dipositar o abandonar a la via pública cap mena de producte en estat sòlid, líquid o gasós”
El sofre és un producte químic que acostuma a utilitzar-se per matar el pugó de les plantes, entre altres coses. Té propietats tòxiques amb efectes perjudicials per a la salut d’animals i persones si s’inhala, ingereix o entra en contacte amb la pell. Des d’una reacció cutània o inflamacions dels ulls o de les vies respiratòries. Tampoc s’ha provat que sigui efectiu per evitar que els gossos orinin a les parets. De fet, els cossos policials emplacen a denunciar-ho.
La normativa local obliga als propietaris d’animals a adoptar mesures per evitar que es caguin i pixin en parcs i jardins, carrers i voreres, i façanes d’edificis. I en tot cas, a recollir els excrements i dipositar-los de forma immediata als contenidors de rebuig. “No a les paperes”, diu explicitament l’articulat.
És habitual veure als propietaris portant una ampolla d’aigua a la mà per dissoldre les miccions dels animals i reduir-ne la corrosivitat, que pot arribar a malmetre el mobiliari públic.
Això mateix!!! Ara els veïns que no volem tenir pixats a les nostres cases serem castigats. Els incívics que deixen orinar al seu gos a qualsevol lloc, aquests tant contents. Així anem!!! Quina llàstima de sucietat.
Bon dia,
Atès que som a menys de sis mesos de les eleccions municipals, considero que és un bon moment per a abordar aquest tema de civisme i convivència ciutadana. Ens afecta a tots, tant a qui té un animal com qui no però tot i així l’ha d’aguantar, suportar i sofrir com si en tingués. Fins i tot que ens afecta a nivell de país, molt més enllà que municipal.
D’un temps ençà està de moda tenir un animal de companyia o, inclús, com si un sol ja no fos suficient, dos o tres. Sembla que tots hem de conviure amb un gos. El problema rau en el fet que tant aquells que tenen animal com els que no en tenim hem de conviure amb els de tots: tant dels veïns com dels nombrosos turistes.
Antigament, quan només hi havia quatre gossos, tots feien les seves necessitats al carrer. Actualment, que hi ha tanta densitat animal, els carrers s’han convertit en autèntics femers. N’hi ha prou de parar-hi atenció: cantonades, portals d’immobles, jardineres, mobiliari urbà o qualsevol element de l’espai públic en general apareixen pixats, bruts i malmesos, sovint directament amb cagades.
Penso que hi hauria d’haver un canvi radical en la manera de fer. Quan hom surt a passejar ho fa amb les necessitats fetes, no sortim a convertir l’espai públic en lavabo. On aniriem a parar?!
Doncs amb les mascotes s’hauria de fer igual: en lloc de treure el gos a pixar a la porta de casa i després tirar un rajolí d’aigua, si és que s’arriba a executar aquest segon pas, ensenyar a pixar el gos a la dutxa de casa on es pot tirar un bon raig d’aigua amb sabó, vinagre, lleixiu o el que cadascú consideri necessari.
En lloc de portar-lo a cagar al bell mig de la vorera, ensenyeu-lo a cagar a la dutxa. Així segur que ningú es descuida de recollir la merda. A més, és més fàcil de netejar que al carrer.
Quan no és al mig del carrer, van a passejar pel camp o la muntanya, inclús en espais de propietat privada, i és encara pitjor, perquè aleshores directament no es recull res o es recull i es deixa la bosseta de plàstic penjada o tirada a qualsevol lloc.
Amb totes les regulacions, normes, ordenances, etc. que hi ha fins ara està prou vist que no funciona res. És com si no existissin, però diu la dita que totes les masses piquen, doncs ja hi hem arribat.
Aquí entrarien mesures impositives, punitives, correccionals… totes elles impopulars i totalment contràries a algú que es vulgui presentar a unes eleccions. Així estem!!
De totes maneres, encara som més els qui no tenim animal, que els que si que en tenen.
Quedi ben clar que no és que no m’agradin els animals, sinó com es tenen, porten o com s’eduquen, i més, tenint en compte que cada vegada va a més.
M’agradaria molt que publiquéssiu aquest escrit i encara m’agradaria molt més que s’hi afegeixi força més gent a una reflexió com aquesta.
No tothom som gosfriendly i, sobretot, no hem de suportar els seus gustos, capritxos, porqueries, excrecions corporals, pudors, polls i puces, mala educació, etc.
Moltes gràcies