Ona Maresme: Llegim!

La Mar Arenaza recomana:

• Al llac, Maria Barbal. La Nora, una nena de dotze anys, viu l’experiència deliciosa d’anar els diumenges al llac, un indret molt bell i tranquil de colors canviants. Hi va amb una colla d’adults, menys el Quim, un nen de set anys. Tots tenen els seus anhels; ella els observa i no sempre els entén, però, a causa d’un conflicte entre els grans i de l’audàcia del Quim, l’últim matí al llac la Nora despertarà sobtadament de la infantesa.
• La mentida més bonica, Francesc Serés. Després d’una vida dedicada a l’ensenyament, dos professors de secundària —la Marina i en Carles— celebren la seva jubilació. De manera inevitable, miren enrere i s’interroguen sobre el que ha passat a les seves vides durant els últims deu anys tan endimoniadament intensos. Es pregunten pel seu compromís polític i s’encaren amb el desengany que viuen ells i el país. Les relacions amb altres professors, pares d’alumnes, veïns i fins i tot estudiants ja no són les mateixes. La crisi, la repressió i la covid han encobert la seva perplexitat, però no poden evitar mirar-se al mirall. Volien fer història i la història els ha passat per sobre.
• Lejos de Luisiana, Luz Gabás. Després d’anys de colonització, la família Girard accepta la controvertida decisió del seu país, França, de cedir a Espanya l’any 1763 part de les indòmites terres del Mississipí; no obstant això, patiran les conseqüències de les rebel·lions dels seus compatriotes contra els espanyols, la guerra de nord-americans contra anglesos per la independència dels Estats Units i la lluita desesperada dels nadius indis per la supervivència dels seus pobles. En uns temps tan convulsos, Suzette Girard i Ishcate, indi de la tribu kaskaskia, lliuraran la seva pròpia batalla: preservar el seu amor de les amenaces del món que els ha tocat viure. Tot això conforma una novel·la captivadora i monumental que travessa les quatre dècades en les quals Espanya va posseir les llegendàries terres de Louisiana.
• Toda va a mejorar, Almudena Grandes. L’obra pòstuma l’escriptora madrilenya on es va imaginar el futur distòpic d’un país com Espanya, sorprès per la pandèmia. Espanya en un futur pròxim. Un nou partit polític anomenat Moviment Ciutadà Solucions Ja! ha arrasat en les eleccions. Qui ho dirigeix en l’ombra és un empresari d’èxit que propugna que el Consell de Ministres funcioni com un consell d’administració, i que té projectes ambiciosos per a arreglar el país. Després de l’alarma d’una onada de vandalisme, formarà un nou cos de Vigilants, després d’una Gran Apagada crearà un accés limitat a internet, i, davant les dificultats, estimularà la llibertat de compres i consum. Totes elles seran mesurades extraordinàries perquè el país s’enfronta a noves formes de pandèmia que exigeixen vetllar abans de res per la seguretat. «La seguretat és salut. La salut és vida. La vida és seguretat.»
  Només un grup de dones i homes corrents s’atreviran a desmuntar les mentides del nou règim en el qual tot aparenta millorar, quan en realitat es viu sota els abusos de poderosos sense escrúpols.
• Revolución, Arturo Pérez-Reverte. Aquesta és la història d’un home, tres dones, una revolució i un tresor. La revolució va ser la de Mèxic en temps d’Emiliano Zapata i Francisco Villa. El tresor van ser quinze mil monedes d’or de vint pesos de les denominades maximilianos, robades en un banc de Ciutat Juárez el 8 de maig de 1911. L’home es deia Martín Garret Ortiz i era un jove enginyer de mines espanyol. Tot va començar per a ell aquest mateix dia, quan des del seu hotel va sentir un primer tret llunyà. Va sortir al carrer per a veure què ocorria i a partir d’aquest moment la seva vida va canviar per sempre…