Isam Mounir es mostra descontent per les formes en la dissolució i el seu acomiadament del Tricbm

635E0D2F-6766-4DFB-8971-4F4E832472C1

El fins ara responsable de l’escola del Tricbm, Isam Mounir, havia de ser entrevistat en directe a través de l’Instagram de Ràdio Calella Televisió ahir dilluns a les 17:04. Un problema amb la seva connexió a IG va fer impossible fer aquesta entrevista. Mounir ha passat el seu punt de vista dels fets a aquesta emissora.

Tal i com va anunciar el fins ara president del Tricbm, Agustí Pérez Capdevila, l’entitat calellenca es va disoldre per motius econòmics derivats a l’inactivitat per culpa del COVID-19, amb l’intenció de fundar un nou club, Club Triatló Calella, amb una economia sanejada, quan hagi passat aquesta pandèmia.

Aquesta dissolució comportava l’acomiadament dels dos treballadors de l’entitat, Isam Mounir i John Galindo. El primer sense cobrar el que se li devia del mes de març degut, segons Agustí Perez, a que no hi havia diners a les arques del club. El cas de Galindo, tal com va explicar Agustí P. és un tant diferent, ja que es troba de baixa.

Isam Mounir, fins ara responsable de l’escola del Tricbm, es mostra molt disconforme de com s’ha dissolt el club:

“el que jo no vaig veure bé, és que em digués via telefònica que desfeia el club. Jo penso que en un club amb 80 adults i amb quasi 60 nens, no ho pot fer ell sol. El més just, el més lògic és dir, nois vull fer això, o es fa una assamblea, una reunió o una junta i si ell, com a president, doncs no li surten els números hagués pogut dir, algú vol ser el nou president? algú vol fer una junta? Aquest són els números. Clar ell ha dit ara els números però els números no els sap ningú. Ell va dir que el club eren dos persones i quan tu fas un club amb dos persones, alguna cosa estàs  amagant. Jo penso que si no amagues res, fas una junta amb gent del club, fas una reunió a l’any i dius nois aquí estan els números”

Tot i les explicacions del fins ara màxim responsable del Tricbm a aquesta emissora sobre els diners del club, on Agustí Pérez va declarar que si una persona de l’entitat és dirigia a ell li donaria tota l’informació que li demanés i que hi havia molts rebuts retornats,  Isam Mounir no ho acaba de veure clar:

“el que em va sobtar és que, els sponsors han pagat l’any sencer fa un mes, tenim gent al club, més de deu persones, que han pagat l’any per avançat i al març han passat els rebuts. Jo entenc que si has passat rebuts al març, tens els sponsors, tens uns deu socis que han pagat per avançat, com pot ser que no hi hagin els diners?”

Sobre el seu acomiadament el que més ha molestat a Mounir són les formes:

“jo entenc que si tu tens un negoci el més lògic i més ètic i legal és liquidar els treballadors, els pagues el sou, finiquito, vacances, el que sigui i un cop has fet això liquides el club i el tanques. Però ell ho va fer al revés. Ell va desfer el club i en els treballadors ens va dir, parlant clar: “es lo que hay”. Em va dir, “Isam aguanta aquest mesos com sigui que jo a l’agost us faig un club nou”. Ostres no són formes, aguanta aquest mesos, ni Erte, ni opció a Erte, ni res. A mi el que més em va molestar són les formes. A mi em diu, Isam, mira els números, estan aquí, no arribem. Jo pels cèntims, us asseguro que no és, a mi em diu ben explicat i ben dit, “Si us plau, el club el vull salvar però els números ara no em surten” i jo aguanto el que faci falta. Jo només vaig demanar a la gestoria si habia alguna opció d’arribar a un acord i em van dir que els diners que hi habien en el club eren vint euros o cinquanta”.

Sobre la confidencialitat que va demanar Agustí Pérez sobre el tancament del club i la obertura d’un de nou, el triatleta calellenc assegura que ell no va esbombar res.

“Em va dir que no digués res, jo no vaig parlar amb ningú, només vaig parlar amb l’Ester que és la dona del John. Li vaig dir, “Ester, tu saps això?” I ja està, jo no vaig esbombar res com diu ell, ni vaig fer res raro, només vaig demanar el que era meu”.

El fins ara president del club Tricbm,  també va parlar sobre la seguretat dels entraments a l’escola. Mounir no està d’acord.

“jo era un treballador més, si algú era el responsable màxim era ell. Ell sabia que jo estava amb vint-i-cinc o més nens sol. Als tres mesos va començar a ajudarme el Nadir, que em sap greu que estigui en mig d’aquest embolic. No feiem res que no sigués legal. Anàvem amb els nens amb bicicleta amb la màxima seguretat. Ell va donar “el visto bueno”. Ell ho sabia tot, sabia que jo estava amb el Nadir, que anavem amb bicicleta amb el nens. El Nadir té disset anys, és menor, però és que ell ho sabia tot. Ell estava al corrent des del primer dia. Sobre el Nadir, no hi ha ningú millor que ell per estar amb els nens. És un exemple per ells, és un referent, és molt vàlid. Si faig un club o una escola, ell estarà amb mi. No feiem res que no fos legal, ara el més fàcil és dir, “l’Isam era el dolent”. T’asseguro jo, que no fas una escola amb quasi seixanta nens si no fas bé les coses”.

El calellenc mira el futur amb ganes de seguir treballant pels joves, dels quals agraeix el seu suport, i seguir amb el club d’una manera u altre.

“L’idea en el futur és, personalment, seguir amb els nens. Penso en el vincle que hem fet amb els nens i els pares i aprofito per agraïr als cadets i juniors que em van fer un video i un escrit. Des de que ha passat això, han estat amb mi en tot moment, enviant-me ànims inclòs el pares, tothom.

L’idea és fer el que estàvem fent fins ara, si no es pot seguir com a Tricbm, que no sabem encara com està, si està dissòlt el club, si hi ha opció a seguir amb el nom, no sabem res, l’Agustí ha fet el que ha fet sol. Ningú sap si està el club dissòlt o si ha desaparegut. L’idea del grup és seguir junts, quan en John estigui d’alta ens sentarem i mirarem el que fem. Per respecte al John, als pares, a la dona, als fills i el seu germà, en Carlos, no puc dir res del John. Ell dirà si va amb l’Agustí o es queda amb el grup. Però no és just, ni ètic que es nombri en John quan no està davant. En resum, el grup està unit, els que erem el Tricbm volem seguir fent esport i si uns decideixen anar amb l’Agustí, endavant. Peró l’idea nostra, és si es pot, i hi han forces opcions, és fer un club nou, recuperar el Tricbm, juntar-nos, ja es veurà, espero amb els nens anar tots a una”

 

Compartir

Potser t'interessa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

  Accepto la política de privacitat