La normativa de la Generalitat topa amb la voluntat d’ajuntaments com el de Calella de facilitar la creació de nous habitatges

Des del territori, asseguren que hi ha marge real per fer-ho. Molts baixos compleixen les condicions físiques per esdevenir habitatges i també hi ha propietaris disposats a impulsar aquest canvi. Així ho explica Cristina Albert, de Homellar Maresme.

Flexibilitzar tot el tema de la normativa urbanística pel que fa als locals. Tenim poblacions amb molts locals tancats. Per exemple, el carrer Jovara, per portar-ho a l’àmbit local. Hi ha locals que podrien fer perfectament la funció d’habitatge. Molts d’ells tenen una façana suficient per posar-hi una porta i una finestra, i disposar de ventilació. Propietaris disposats a fer aquest canvi en trobaríem a cabassos. Però el problema arriba quan es presenta el projecte: amb la normativa actual, no s’atorguen els permisos perquè esdevinguin habitatges. La paraula clau és densitat.

El principal impediment, doncs, no és tècnic ni de voluntat local, sinó normatiu. La regulació sobre la densitat —és a dir, el nombre d’habitatges per metre quadrat edificat— depèn d’instàncies superiors i limita la capacitat d’actuació dels ajuntaments. Francesc Membrines, de la immobiliària Un lloc per viure.

No, amb el tema de la densitat no s’hi ha posat ni l’Ajuntament de Calella ni cap altre ajuntament, perquè això implicaria modificar tot el planejament. Clar, no depèn només dels ajuntaments. Entenc —i vull interpretar— que si poguessin, ja ho farien. El problema és que depenem d’una normativa superior que ens ve marcada.

Malgrat els esforços municipals —com la prova pilot de reconversió d’un local al carrer Jovara amb Bartrina—, sense un canvi en aquest marc regulador, les iniciatives locals tenen poc recorregut.

En paral·lel, altres mesures per incrementar el parc d’habitatge, com la reserva del 30% per a habitatge de protecció oficial en noves construccions, tampoc generen consens. De fet, aquest va ser un dels punts que, a proposta de Calella en Comú Podem, es va portar al ple de dijous passat i que no va prosperar. El govern i el PP hi van votar en contra, Estimem Calella es va abstenir, mentre que ERC i la CUP hi van votar a favor. El sector alerta que aquestes polítiques poden no atacar el problema de fons. Carles Ramos, d’Arco2.

El problema és que la voluntat que hauria d’haver-hi per part de l’administració per fer front a aquesta situació queda reduïda a una qüestió merament burocràtica. Aquest tipus de polítiques que s’intenten impulsar, jo entenc que no responen només a posicions ideològiques, però la realitat és que no acaben resolent el problema de fons. Diria que es passa del que es consideren polítiques liberals o neoliberals a polítiques intervencionistes.

A aquesta situació s’hi suma un altre obstacle: la lentitud administrativa en la concessió de permisos d’obra, que també depèn de diversos agents.

El que no pot ser és que demanis una llicència d’obres i no l’obtinguis fins al cap d’un any i mig. Estem parlant no només de l’Ajuntament, sinó també d’altres agents implicats, com per exemple Endesa. En el nostre cas concret, al carrer Sant Isidre, a la cantonada amb el carrer Jovara, estem intentant tirar endavant un edifici de cinc pisos i quatre locals. I des que vam comprar el solar hem estat un any i mig sense poder avançar el projecte.

Finalment, des del sector també es reclama una revisió del model de col·laboració en habitatge protegit, insistint que les càrregues no poden recaure únicament en el promotor privat.

Volem habitatge de protecció oficial, perfecte. Però hi ha d’haver un acord entre l’administració pública i el promotor. És a dir, no es pot fer recaure tot el desenvolupament de l’HPO sobre el promotor.

El sector immobiliari reclama que, més enllà de les iniciatives municipals, sigui la Generalitat qui adapti la normativa de densitat per permetre aprofitar el potencial dels locals buits i donar resposta a la manca d’habitatge.