La nova Sala Mozart obre les seves portes a Ràdio Calella Televisió
Les actuacions del Festival Canta el Mar han estrenat la nova Sala Mozart de Calella, després d’un any tancada amb motiu de les obres de reforma que s’hi han dut a terme. S’ha enllestit la primera de les fases d’una actuació integral a l’equipament que té per objectiu modernitzar-lo i garantir la seva funció com a centre cultural de referència de Calella, donant continuïtat als usos tradicionals –musicals, teatrals, socials i polítics– i ampliant-los amb nova programació. El cap de setmana passat se’n va fer una doble jornada de portes obertes, amb una afluència massiva de visitants, que van poder veure in situ els canvis que ha experimentat especialment la sala i l’espai escènic. Ara reuneix tots els requisits per realitzar-hi espectacles professionals.
Fins a una seixantena de cantaires han actuat aquests dies al nou espai escènic de la Sala Mozart. És el canvi més substancial que ha experimentat l’equipament calellenc gràcies a les obres de reforma que n’han obligat el tancament durant l’últim any.
L’ampliació de l’escenari –de 14 metres d’amplada i 9 metres de profunditat, i amb una boca lliure de 10 metres– l’ha permès posar-se al dia i reunir les condicions tècniques i artístiques per poder-hi programar espectacles professionals. Les limitacions d’espai fins ara ho feien inviable i condicionaven el futur de la sala, regentada per la família Salom i que ara tindrà un caràcter públic. “S‘ha doblat pràcticament l’espai escènic que es tenia des del 1895 tant per mesures de seguretat com per les necessitats de les representacions actuals. És pla, té una boca d’uns 11 metres i una alçada considerable”, detalla Arcadi Lluís Salom, propitari de l’equipament, qui adverteix però que encara queda feina a fer, bàsicament sobre aspectes tècnics com la il·luminació o la col·locació de la cortina.
Amb orgull afirma Arcadi Lluís Salom que aquesta nova etapa situa la sala calellenca al nivell dels principals teatres de Barcelona. “Estaríem a un nivell mig-alt dels teatres de Barcelona, com el Teatre Romea o el Poliorama, i és més gran que el Borràs i evidentment que les alternatives com la Sala Beckett o el Teatre Tantarantana”, assegura. Aquest és el gran salt qualitatiu que projecta un futur engrescador per a l’activitat cultural a la ciutat. “Si algú va a veure un espectacles en aquestes sales, la mateixa escenografia podria portar-se aquí”, afegeix.
Apunta però que la vida als teatres depèn únicament i exclusiva del públic: que la sala s’ompli i li doni el futur que s’hi ha projectat amb la reforma finançada per la Diputació de Barcelona, amb 450.000 euros, i que en determina l’ús municipal. Calella en podrà disposar 50 dies l’any per un període de 12 anys, segons es recull en el conveni que l’Ajuntament va signar amb la propietat.
Per aquest darrer trimestre del 2015, la programació ja està perfilada i inclou un dels actes de Calella Capital de la Sardana i, també en el mes de novembre, una celebració especial per a la casa. “Els dies 20 i 21 de novembre celebrarem la festivitat de Santa Cecília, que enguany arriba al centenari. Tenint en compte que fa 100 anys que es troben amics per fer música, té un pes especial. Estem preparant un acte espectacular i entranyable a la vegada per fer en aquest gran teatre”, avança.
Les mesures de seguretat contra incendis i d’emergències i l’accessibilitat total a la sala han les deficiències resoltes amb la primera fase de la reforma de la sala, que ha suprimit graons per rampes i és a peu pla des del carrer Església fins al pati de butaques. Fins i tot s’han eliminat les barreres arquitectòniques mitjançant tecnologia per poder anar als camerinos, on el canvi també és de 180 graus. Els artistes podran disposar de banys i dutxes, i una il·luminació adequada.
Voluntat de reprendre l’activitat cinematogràfica
La forta inversió que es necessitarà perquè la Sala Mozart reprengui les sessions de pel·lícules se situen a la cua de les prioritats en l’actual procés de reforma. Així ho exposa Arcadi Lluís Salom, qui entén que la implantació del sistema de projeccions digital s’haurà de fer “de forma progressiva”. Per tant, sense determinar-ne el calendari. “En l’ordre de prioritats va la darrera perquè és la que requereix de més elements: la pantalla, els parells digitals d’imatge i so…”, manifesta.
Les primeres projeccions de pel·lícules es van fer a la Sala Mozart l’any 1904, així s’ha pogut documentar tot i que hi ha la sospita que podrien haver-se’n fet mesos abans. A causa de les obres va haver de suspendre les sessions de cinema, essent el més antic de l’Estat espanyol.
