La Plataforma convoca un conferència sobre el jaciment i el seu nomenament com a BCIN

IMG_20211120_185254

La Plataforma per la Dignificació de la Vil·la romana de Calella ha organitzat aquest dissabte una presentació a Can Saleta on amb la presència de dos experts arqueòlegs, el Dr. Joan Carles Alay i Rodríguez i David Garcia i Rubert, que han exposat les diferències entre el significat de les sigles BCIL (Bé Cultural d’interès Local) i BCIN (Bé Cultural d’interès Nacional) en referència al jaciment del Roser i han posat en valor la importància de la seva conservació.

En primer terme, Joan Carles Alay, ha fet un repàs a la història de la protecció dels béns des de 1380, quan Pere III el Cerimoniós va posar en valor la importància del Partenó d’Atenes, fins a l’actualitat, on al nostre territori, el patrimoni està regit per la seva pròpia llei.

Avui dia, trobem diferents nivells de protecció segons les característiques dels diferents elements patrimonials i culturals, tal com explica Alay:

Hi ha tres categories. La màxima protecció, és el BCIN, que té com a finalitat preservar la integritat i un entorn. A més, tenim els BCIL, en aquest cas la llei només obliga que no es derrueixi. Finalment, hi ha els inventariats, que estan simplement en una llista”.

En el cas del jaciment del roser, es tracta d’un BCIL, el qual, no eximeix en cap cas, de la seva conservació, bé sigui de titularitat pública com privada, tal com afirma l’arqueòleg: 

El que està obligat a preservar-lo és el propietari. Poden ser privats, però segueix obligat per llei a conservar-lo, quan són públics és la mateixa administració.

D’altra banda, el nomenament del jaciment calellenc com a BCIN comportaria una sèrie de conseqüències a la ciutat, ja que, tal com ha assegurat Alay, cal assegurar un entorn adequat al patrimoni, un fet que implicaria l’enderrocament de molts edificis de la ciutat: 

Si es declara BCIN, s’ha de preservar en la seva integritat i també el suport ambiental. No es podrà tocar i caldrà fer-ne difusió a nivell nacional. A més, tot el que està afectat per la Vil·la, amb l’hospital inclòs, ha d’anar a terra.

Per la seva banda, David Garcia i Rubert, ha criticat la decisió d’edificar un supermercat a sobre de les restes arqueològiques, fet que considera impropi d’una societat del segle XXI:

Si algú espera que això funcioni, no té ni idea de què parla, o us vol robar la cartera. Tot plegat indica que hi ha coses que no s’han de poder fer amb relació al patrimoni i el paisatge en favor del progrés i de la qualitat de vida.

A més, assegura que no es tracta de fer conviure el jaciment amb el projecte de l’Aldi, sinó que el que cal fer és prioritzar les runes per davant del projecte i dels seus interessos econòmics: 

És una mitja veritat que la coexistència entre runes i el projecte inicial és factible. L’arquitecte més maldestre pot combinar fins a tres coses, com per exemple, un supermercat, un aparcament i un jaciment. El problema és que no es tracta d’això, la manera civilitzada d’actuar, és posant les restes per davant del projecte inicial.

Així doncs, la Plataforma ha celebrat un nou acte en defensa de la Vil·la romana de Calella, després que la proposta de debat sobre el nomenament del jaciment com a BCIN fos prorrogada d’octubre a novembre per decisió de Junts i Esquerra.

Compartir

Potser t'interessa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

  Accepto la política de privacitat