Polèmica a Calella per l’ocupació de 1.500 places hoteleres per treballadors del Camp Nou, refugiats i migrants en situació irregular

Segons Sònia Hernández, presidenta de l’Associació Turística de Calella, són 1.500 places hoteleres que deixen de generar consum local, amb persones que no gasten en comerç ni en restauració.

Uns 1.500 llits ben bons, eh? 1.500 persones que deixen de consumir a Calella. Amb tot, en general, són 1.500 menys. Jo no puc jutjar ni puc dir a un empresari el que ha de fer o no ha de fer, però potser que ens ho pensem tots, però tots vol dir tots, eh? Vol dir empresaris turístics i propietaris de comerç, perquè per molt esforç que fa l’hostaleria, si el comerç no l’acompanya, anem coixos.

Una temporada rara

Tot i que l’ocupació hotelera es manté aparentment alta, hi ha establiments comercials que es queixen d’una baixada del consum turístic, i creuen que aquest canvi de perfil d’usuaris dels hotels hi ha tingut molt a veure.

Jo t’he dit que és una temporada rara, i és rara, perquè jo vaig anar a dinar al Marítim a 20 d’agost, i hi havia places d’aparcament buides a la façana marítima. Cosa que l’any passat no n’hi havia. Ens queixaven del pàrquing. Aquest any, cap company meu s’ha queixat del pàrquing. Si tu comptes totes aquestes persones que no són turistes, clar que hi ha una temporada rara. Calella està plena de què?

Com a presidenta de l’associació, la meva responsabilitat no és jutjar públicament un establiment en concret, sinó vetllar perquè el conjunt del sector millori. I el que fem nosaltres sempre és acompanyar, posar recursos a disposició perquè qualsevol hotel pugui treure i adaptar-se al mercat d’avui en dia, les tendències actuals. Jo, personalment, ho he dit moltes vegades, penso que un hotel, l’ús d’un hotel, no és residencial. En cap sentit, ni per treballadors ni per refugiats. Una ciutat turística està pensada, precisament, per al que diu l’adjectiu, turisme, pur.

Empresaris del comerç i la restauració estan preocupats després d’anys d’esforç per posar al dia els seus establiments i oferir una oferta atractiva al visitant. Denuncien que el perfil de persones allotjades actualment en aquests hotels no genera cap retorn econòmic per al teixit comercial local, més enllà del benefici directe per a l’hoteler que els acull.

Des de l’Associació Turística de Calella, Sònia Hernández, també adverteix sobre la deriva que està prenent el model comercial del municipi. En particular, assenyala l’elevadíssim cost dels lloguers al carrer Església, que fa inviable la supervivència de petits comerços amb valor afegit, capaços de donar prestigi i atractiu al centre de la ciutat. Hernández lamenta que la manca de diversitat comercial obliga a derivar els turistes cap a centres comercials com La Roca Village, perquè a Calella, segons afirma, “pràcticament només s’hi pot menjar un gelat o fer-se les ungles”.

La gent que ve a hotels de 5 estrelles els hem d’enviar a la Roca Village. Perquè què trobarà aquí? Podrà menjar un gelat i podrà fer-se les ungles, res més, poca cosa.

Jo també em queixo, per exemple, del sector comercial, que hi ha propietaris de locals que en comptes d’apostar per comerç més divers d’una altra mena, aposten més per un lloguer més alt, que tampoc els entenc. Aquests lloguers francament, ho dic amb la mà al cor, què ha de facturar una botiga per poder pagar els lloguers que es demanen al carrer Església i guanyar-se la vida?. És clar que ja veiem el que prolifera. Tot això és una roda.

Recordem que l’empresa turca Limak, que és qui està fent les obres del Camp Nou, allotja més de 700 treballadors en hotels de Calella, D’altra banda, hi ha establiments que han acollit centenars de refugiats subsaharians en els últims mesos, que operen com a centre d’acollida.