Projecció dels curtmetratges del VOC Festival Òmnium a Can Saleta

Can Saleta és una de les 90 sales d’arreu dels Països Catalans on es projecten els treballs que s’han presentat al VOC Festival Òmnium, que es convoca amb el propòsit d’estimular la producció de curtmetratges de qualitat en català, contribuir a la seva difusió i ampliar-ne el públic. Aquesta tarda es farà una sessió amb sis treballs de ficció i documental, a partir de les 19.30h i amb entrada gratuïta però de reserva prèvia a través de la pàgina web del certamen.

La sessió del VOC Festival Òmnium d’aquesta tarda a Can Saleta es titula “Una mena de joc”. Consta de sis històries que ens confronten amb els moments clau de la vida on decidir com participar del món, redescobrir la història o trobar noves mirades sobre un objecte.

El tren de l’alegria (ficció, 2023)


El món del teatre sempre ha estat insular i hermètic quan s’ha tancat a les seves aules. Els jocs de dinàmiques i el role-playing prenen el protagonisme a El Tren de l’alegria. Curtmetratge que recorda casos com el de l’Institut del Teatre o el que va destapar el Diari Ara a terres lleidatanes, plantejant les relacions de poders entre docents i alumnes. Una proposta cruenta i climàtica que denuncia els límits als quals cal arribar per ser un gran actor o actriu en un sistema brut i violent.

La casa oberta (documental, 2023)


Com si d’una radiografia arquitectónica es tractés, Julieta Lasarte ens convida a un viatge pel passat d’una vivenda familiar, la seva, però també el de sa mare (veu en off de la cinta) i la seva àvia, una famosa actriu catalana. Servint-se d’imatges casolanes i fent un exercici d’estil senzill però brillant, cada racó de la llar es converteix en un escenari que es multiplica i superposa, per revelar-nos les múltiples presències, absències i vivències que oculten una casa oberta carregada de vida i secrets.

Al Nadal toca fusta (ficció, 2022)

En aquest curtmetratge rodat al més pur estil de sèrie B i amb pinzellades del cinema slasher, el terror i l’humor es donen de la mà. Max Calvera ens explica la història d’Ovidi, un nen de set anys aferrat al seu tió que va a passar la nit de Nadal a França. La nova parella del seu pare i tota la família d’ella no entenen la tradició catalana de donar-li cops de bastó a un tronc, fins i tot se’n riuen, però ja se sap, a les pel·lícules de por, qui riu últim…

Una corda lligada en l’espai (documental, 2023)


A Una corda lligada en l’espai ens endinsem a l’interior de la Parròquia Sant Esteve de Granollers de la Plana. El so de les seves campanes ha marcat sempre el compàs de la vila, en l’esfera religiosa, però també els esdeveniments socials i els moments de necessitat. Josep Ferrer i Montserrat de Rocafiguera ens parlen amb passió d’un d’aquells oficis que malauradament van desapareixent: els campaners. Rodat en blanc i negre, el curtmetratge d’Ingrid Ferrer ens convida a reflexionar sobre el pas del temps i la importància de preservar la tradició.

Si mai no ens haguéssim separat (ficció, 2023)


Un descens de muntanya reflecteix el descens en una relació que ja fa temps va acabar-se. Tornant sobre passes passades, seguint quasi automatitzats el ritme d’una cançó que ja no ballaran, és possible tornar a enamorar-se un cop les coses s’han acabat? En un curt tant solitari com tendre, les memòries i possibilitats de futur s’agafen de la mà seguint la impecable direcció de Marc Esquirol, cada emoció imperceptible feta visible amb la textura de l’encertat analògic.

Traca (ficció, 2023)


Fins a quin punt pots amagar la veritat abans que aquesta t’exploti a la cara? En un Sant Joan de naus industrials i botellades en pàrquings, en Biel amaga un secret que compromet les amistats de tota la seva vida. Els “maricón” i “marica” que apareixen i reapareixen en converses banals, l’homofòbia interioritzada i la promesa de poder ser desitjat, per violenta que sigui, són pólvora per a un protagonista perdut en la boira d’un context que no l’abraça. Una direcció ferma, una posada en escena precisa i un clímax memorable marquen el tercer curtmetratge de Marc Camardons.

Compartir

Potser t'interessa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.