“Tota dona maltractada té un dia i una hora on diu prou”

violencia genere CIRD SIAD

Coincidint amb el Dia internacional contra la violència de masclista el programa La Ciutat ha recollit avui el testimoni de la Cristina, una víctima d’aquesta xacra qui ha donat un nom fals, per seguir en l’anonimat. Ella va patir 18 anys de maltractaments constants tant físics com psicològics. Va ser víctima de la violència masclista 30 anys enrere i a dia d’avui encara li tremola la veu quan recorda l’infern que va viure en mans del seu agressor. Ara, s’ha encoratjat a parlar de la mà amb l’Associació per la Promoció de la Dona Treballadora, per explicar el seu testimoni i ajudar moltes altres dones que malauradament estan patint aquesta realitat.

La Cristina tenia 16 anys i era recent de casada quan va rebre la primera bufetada propiciada per la seva parella. Estava embarassada i acabava de sortir d’una casa on es vivia la violència masclista: el seu pare era un maltractador. Criada en un ambient hostil i desitjant alliberar-se d’aquella situació, la Cristina es va veure altre cop atrapada per unes conductes que tenia normalitzades, però que, admet, no havien de ser el pa de cada dia d’una família.

Comença quan ets petita i vius en una llar on es maltracta a la mare i als fills. La nena que és maltractada, ja creix en un ambient on ho veu tot normal. Jo vaig ser nena i dona maltractada. Em vaig casar amb 16 anys i va ser llavors quan la meva parella em va donar la primera bufetada. Això va passar fa 30 anys, quan les dones no teníem cap mena d’ajuda ni recursos. Ara per sort tot ha canviat.

La Cristina va estar 18 anys convivint nit i dia amb el seu agressor i patint un maltractament tant físic, com psicològic. Un maltractament del qual avui en dia, encara no s’ha recuperat.

No era un maltractament físic constant. Potser em donava 3 o 4 pallisses a l’any, però sí que patia un maltractament psicològic a diària. No puc explicar tot el que vaig patir. Eren tortures constants. No em deixava dormir, només m’insultava… vaig patir un maltractament psicològic molt devastador.

En aquell moment va ser quan la Cristina va optar per explicar-li tot i sincerar-se amb la seva mare. Una dona que també havia estat maltractada, d’una altra generació, i que va fer a la Cristina continuar amb el seu agressor perquè tenien fills en comú. La Cristina va fer-li cas per por a quedar-se al carrer amb els menors. Va passar temps fins que va arribar el dia en què es va encoratjar i va decidir dir prou per posar fi a aquella situació insostenible. Explica que tothom té un dia de lucidesa on decideix posar fi a l’infern que pateix.

Quant tens fills és molt difícil demanar ajuda, penses només en ells, i no vols fer-los mal amb tot el procés. Però tota dona té un dia, una hora i un minut on diu prou! Tu pots ajudar, intentar explicar el teu cas, donar recomanacions, però una dona maltractada si ella no vol, no dirà prou. Ha de tenir aquell moment de lucidesa per acabar amb tot plegat.

L’agressor de la Cristina va morir fa anys. Amb la seva mort ella ha pogut respirar una mica més alleugerida, explica que a dia d’avui si no, la que hagués mort a mans del seu agressor, hauria estat ella.

Compartir

Potser t'interessa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

  Accepto la política de privacitat