La síndrome de la cabana o la por a reprendre la normalitat després del confinament

home

Després de complir estrictament el confinament durant més de dos mesos, hi ha persones que ara no volen sortir de casa. És més, el sol fet de posar un peu al carrer els atemoreix i els hi produeix ansietat. És el que es coneix com la síndrome de la cabana, una tendència a l’aïllament i a romandre en un entorn conegut i dominat. La por a sortir al carrer, a reprendre la normalitat o tenir palpitacions més accelerades quan surts de casa, són alguns dels símptomes que pateixen les persones amb aquesta síndrome.

La síndrome de la cabana és un concepte molt recent en psicologia i que s’ha estudiat en persones que han viscut privades de la seva llibertat. De fet els primers casos es donaven en persones que han passat llargues estades en habitacions d’hospital, en presons o inclús en gent que ha estat segrestada. Però ara, amb el coronavirus aquesta síndrome també s’ha començat a desenvolupar en persones que han estat refugiades a les seves llars durant aquests dos mesos. Xavier Costa, psicòleg de la Creu Groga, alerta que hi ha dos tipus de símptomes, els fisiològics i els psicològics.

Després de tants dies de confinament adaptats a una realitat, readaptar-nos altra vegada a una nova realitat a tots ens produirà algun tipus d’estres. De fet hi ha dos tipus de símptomes, tenim el fisiològic, que seria la manera física d’expressar la síndrome, per exemple amb fatiga, amb un ritme de son alterat i amb fortes palpitacions en situacions on abans no es donaven. I l’altre tipus és el psicològic, que és la sensació de perill on abans no veies el perill.

Tot i que pot afectar a tothom, les persones grans, els hipocondríacs o els que senten un rebuig social, són els més exposats a desenvolupar la síndrome i que el seu aïllament es cronifiqui.

Pot afectar a totes les franges d’edat. Hi ha gent més adaptativa, i menys. Hi ha gent que és molt flexible i s’adapta ràpidament i gent rígida que li costa molt com gent més gran o hipocondríacs, que els hi costarà reprendre la normalitat.

Són diferents els factors que poden influir en el fet que ens veiem afectats per aquesta síndrome. Un dels principals segons els experts és la sobreinformació a la que estem exposats. És per això que recomanen evitar la intoxicació d’informació. També recomanen aquells que es vegin afectats, començar a fer sortides graduals, seguir tots els protocols de seguretat, compartir les pors i en casos més greus demanar ajuda a un professional.

Hem de fer sortides de tipus gradual, centrar-nos en els protocols de seguretat, no hem d’exigir mai a ningú una tornada a la normalitat total. Hem d’evitar la intoxicació, evitar consumir informació durant tot el dia i estar sobreinformats. També cal que compartim les pors i si amb tot això no tenim millores, sempre cal que busquem ajuda de tipus professional.

La situació de confinament actual és inèdita. Mai abans en la nostra recent història havíem pogut viure quelcom similar. Per això, pels especialistes serà difícil saber quines seran les conseqüències que tindrà aquest aïllament en la població. 

Compartir

Potser t'interessa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

  Accepto la política de privacitat