El projecte per convertir Can Saula en el Centre Cívic Germanes Saula Palomer

El Centre Cívic Germanes Saula Palomer es distribuirà per les tres plantes de l’edifici que la fundació que gestiona el llegat de la família va donar a Calella. Aquests dies han transcendit els detalls del projecte executiu per rehabilitar l’immoble i que es pugui obrir al públic amb els espais i serveis que hi preveu el Govern Municipal. Ara se n’ha fet l’aprovació inicial i caldrà la definitiva, per després licitar les obres per mitjà de concurs públic. S’estima que tindran un cost aproximat de 450.000 euros i que els treballs s’allargaran durant sis mesos.

L’entrada al Centre Cívic Germanes Saula Palomer es farà des del carrer Església, on s’instal·larà una plataforma elevadora per garantir-ne la plena accessibilitat. Un cop dins, a mà dreta hi haurà la recepció i a la banda esquerra l’espai del Museu Humet-Saula d’Art Pictòric, on s’hi exposaran les obres de la col·lecció privada que gestiona la Fundació Germanes Saula-Palomer.

Unes passes més endins, el distribuïdor on hi ha el lavabo i la porta de l’ascensor que s’instal·larà a l’edifici; i just al davant, les escales d’accés a les plantes superiors que no es tocaran. A la part interior, i connectant amb el pati, s’ha projectat un espai de cafeteria amb taules i cadires i la seva barra. Per salvar les barreres arquitectòniques existents per baixar la zona a l’aire lliure, s’instal·larà una altra plataforma elevadora.

Planta baixa

Planta baixa

A la planta primera, pujant amb ascensor o a través de les escales, hi haurà quatre aules. Dues d’elles a la façana exterior que dona al carrer Església –una d’elles amb balcó–, i les altres dues amb una petita terrassa que dona al pati. En aquesta planta hi haurà també uns lavabos i la porta de l’ascensor, a més de les escales

Planta primera

Planta primera

I a la planta segona, s’hi habilitaran dues aules compartimentables d’uns 37 metres quadrats, cadascuna d’elles. També amb sortida a l’exterior.

Planta segona

Planta segona

No s’intervindrà a la planta soterrània mentre que a la coberta, només l’imprescindible per a les instal·lacions d’antena, plaques solars, aparells d’aire condicionat i la maquinària de l’ascensor.

El projecte preveu la conservació integral de les dues façanes d’estil noucentista, que es troben incloses en el catàleg d’elements protegits. Es repararan i pintaran les baranes i porticons de fusta, preservant la composició, el material i el color original.

Les obres per rehabilitar i adequar l’edifici de Can Saula estan pressupostades en aproximadament 450.000 euros i tindran un termini d’execució de sis mesos, a comptar de l’adjudicació del projecte. El consistori ha demanat una subvenció a la Diputació de Barcelona que en cobreixi la inversió.

La donació a perpetuïtat de l’edifici de Can Saula es va formalitzar el desembre del 2020 en l’acte de signatura del conveni entre la presidenta del patronat de la Fundació Saula Palomer i l’alcaldessa Montserrat Candini. Des de llavors, Calella ha adquirit la propietat d’aquest edifici, d’estil academicista, construït l’any 1927 per la família Saula, fundadors d’una de les empreses pioneres en la fabricació de pastes alimentàries.

Esquerra, preocupada per l’impacte de les obres

El principal partit de l’oposició a l’Ajuntament de Calella ha reclamat més informació sobre la intervenció que es farà per adequar l’edifici de Can Saula. El portaveu d’Esquerra, Xavier Ponsdomènech, va fer-hi referència durant la roda de premsa que va oferir dijous passat des del jaciment arqueològic del Roser.

Es va queixar que no se’ls hagi permès participar en el projecte i fer-hi aportacions. Ponsdomènech també va dir que amb Amics del Patrimoni comparteixen la preocupació per com les obres poden impactar en “l’encant” de la casa.

Ens havia arribat que volien tirar a terra envans i parets de la planta baixa per fer una cafeteria. Ens preocupa a nosaltres, i no m’equivocaré si dic també als Amics del Patrimoni, que es mantingui l’encant de la casa. No sabem si es respectarà o no. Tornem a reclamar que en projectes de ciutat tothom hi tingui veu, que ens asseiem en una taula i intercanviem opinions.

Compartir

Potser t'interessa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *