Les germanes Vedruna tanquen la comunitat de Calella després de 155 anys de servei a l’hospital

Les germanes Carme Santeeulària i Enriqueta Matabosc han estat les dues últimes religioses que la congregació de les Germanes Carmelites de la Caritat Vedruna ha tingut a Calella

Calella ha acomiadat les germanes de la Caritat Vedruna agraint la seva dedicació als malalts de l’hospital. La congregació tanca la comunitat per la impossibilitat de portar noves religioses que continuïn amb la tasca que van iniciar l’any 1866 i que han arribat a mantenir fins a la mort de la germana Magda Planiduria, l’abril passat. Durant aquest temps, més d’una cinquantena de monges han passat per la residència que tenen dins el complex hospitalari, que ara passarà a tenir noves funcions. Divendres a la nit se’ls va fer un acte de reconeixement i d’homenatge a la Parròquia de Santa Maria i Sant Nicolau, al qual hi van assistir l’alcaldessa, Montserrat Candini, i el president i el gerent de la Corporació, Joan Guix i Lluís Franch, respectivament. El programa La Ciutat ha entrevistat la delegada provincial de les Carmelites Vedruna, la germana Dolors Sitjes.

La provincial de Girona de les Germanes Carmelites de la Caritat Vedruna ha explicat que tanquen la comunitat de Calella on, des del 1866, s’hi ha treballat amb generositat i alegria al “servei incondicional de l’hospital”. Que ara tanquen aquesta etapa perquè no hi ha religioses per continuar aquesta tasca.

No tenim relleu generacional. A Catalunya i a Espanya, en formació, només tenim dues noies i són estrangeres (…) Aquí vam néixer en un moment de molta necessitat. Ara, per sort, tenim un sistema de salut i d’educació molt més organitzat i per tant donem resposta a emergències que hi ha en d’altres països i continents.

L’última vedruna dedicada a les tasques d’infermeria a l’Hospital de Calella ha estat la germana Magda Planiduria, que va morir el passat 24 d’abril. Va viure a la residència de la comunitat, dins el complex hospitalari, amb les germanes Carme Santeeulària, de 85 anys, que s’ha traslladat a la Cellera de Ter, i la germana Enriqueta Matabosc, de 77 anys, que ha marxat a Granollers.

A l’entrevista al programa La Ciutat, la delegada provincial de la congregació ha tingut paraules de record per a la germana Dolors Pujol, a qui reconeix un paper fonamental en el procés de professionalització de la seva tasca i de l’hospital en general.

Ella va demanar a la provincial que portés una germana que l’ajudés o sinó es veia amb cor de fer el canvi. Perquè abans de fer la transformació dels professionals, calia canviar la mentalitat de les germanes, que era més dur, perquè llavors ens pensàvem que eren les mestresses i que podíem amb tot.

La germana Dolors Pujol, que va impulsar la professionalització de la tasca de la comunitat durant l’auge del turisme a Calella, ha estat una de la cinquantena de religioses que han dedicat la seva vida a l’atenció de les persones més vulnerables. Van arribar aquí l’any 1866, quan l’hospital no era ni hospital.

Vam venir aquí perquè la junta de beneficència, a través de rector Lluís Martorell, va saber de l’acció que es feia a Vic (…) Vam venir només tres germanes, amb la condició de cuidar dels malalts, en aquell moment només n’hi havia dos; i també dels nens orfes posant un parvulari.

Anys després van deixar la dedicació als infants en mans de les Filles de Sant Josep, que tenien presència a Calella molt abans que elles. El seu camí a Calella l’han fet de la mà i al costat de les direccions de l’hospital i del conjunt de la població, de qui han sentit l’estima, fins al comiat d’aquest 2021.

Les Germanes de la Caritat Vedruna només mantenen la comunitat vinculada a l’atenció sanitària a Granollers. N’havien tingut a Olot, Igualada, Torelló, Manlleu i Berga; amb religioses de vocació i professionalitzades.

Penso que la nostra congregació ha sigut molt avançada, no ha sigut d’imposició sinó de diàleg i de respondre a l’estil i carisma de les persones que hem optat per la vida religiosa, l’atenció als malalts o a la gent marginada.

Les germanes Vedruna van marxar el mateix divendres 29 de maig, després de l’acte de reconeixement que se’ls va oferir a la Parròquia.

Compartir

Potser t'interessa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *