Les erugues peludes: una nova plaga que posa en perill els boscos del Maresme

eruga peluda

Les conseqüències del canvi climàtic són evidents als boscos del Maresme. Els continuats episodis de sequera debiliten els arbres que són propis del territori i els fa altament vulnerables als atacs de tot tipus d’insectes. La plaga més virulenta dels últims anys ha estat la del tomicus, que ha atacat i matat a centenars d’exemplars de pins pinyoners; i ara n’ha aparegut una de nova que preocupa, i molt, als experts forestals. És la de les erugues peludes, que obren cavitats a les alzines sureres per fer-hi la posta d’ous, amb la qual cosa provoquen la defoliació dels arbres. És una espècie autòctona que de forma cíclica, i afavorida per les condicions climàtiques, prolifera de forma exponencial.

L’eruga peluda s’està estenent a les comarques del Maresme, els Vallès i la Selva, arrasant amb milers d’hectàrees d’alzines sureres on es poden veure exemplars completament pelats; tal com ha explicat el tècnic forestal, Oriol Bassa.

A l’Alt Maresme, des d’Arenys de Munt fins a la Tordera, passant per tots els municipis de la cosa, s’ha detectat aquesta plaga d’erugues peludes. Es tracta d’un insecte que s’anomena Lymantria dispar, que ataca principalment les alzines sureres. Té una incidència molt forta i, en pocs dies, arriba a causar la pèrdua total de fulles fins a provocar-ne la mort.

L’insecte és inofensiu per a les persones, a diferència de l’eruga processionària. Amb tot, l’efecte sobre els boscos pot arribar a ser devastador i, davant d’això, s’està avaluant ara mateix si cal prendre alguna mesura a nivell global per evitar que continuï actuant amb tanta virulència.

Amb tot, i en tractar-se d’una espècia autòctona, els boscos compten amb depredadors i paràsits que ajuden a controlar les fluctuacions poblacionals.

La bona notícia és que al temps que s’està produint aquesta plaga també ha augmentat el nombre de depredadors. Per exemple, tenim un escarabat de color verd brillant (Calosoma Sychophanta) que n’és un gran devorador, i n’estem observant molts. La natura té mecanismes d’autocontrol i protecció.

La presència d’aquesta plaga, com ho ha estat la del tomicus o altres fongs, ens posa en alerta sobre les conseqüències del canvi climàtic que comporta greus episodis de sequera.

Compartir

Potser t'interessa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

  Accepto la política de privacitat